Back Egon Krenz Afrikaans ايكون كرينز Arabic ايكون كرينز ARZ Эган Крэнц Byelorussian Egon Krenz Czech Egon Krenz Danish Egon Krenz German Έγκον Κρεντς Greek Egon Krenz English Egon Krenz Esperanto
 (2013)  | |
| Nom original | (de) Egon Rudi Ernst Krenz |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 19 març 1937 (87 anys) Kołobrzeg (Reich alemany) |
| President del Consell d'Estat | |
| 17 octubre 1989 – 6 desembre 1989 ← Erich Honecker – Manfred Gerlach → | |
| Membre de la Cambra del Poble | |
| | |
| Dades personals | |
| Residència | Dierhagen |
| Ideologia | Comunisme |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Institut für Lehrerbildung (en)  (1953–1957)Escola del Partit Comunista de la Unió Soviètica Polytechnic Secondary School (en) |
| Color dels ulls | Marró |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Socialista Unificat d'Alemanya |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit Nacional Popular |
| Rang militar | sotsoficial |
| Altres | |
| Cònjuge | Erika Krenz |
| Fills | Carsten Krenz |
| Condemnat per | Homicidio involuntario Schießbefehl (en) |
| Premis | |
Signatura  | |
    
 | |
Egon Krenz (alemany: Egon Rudi Ernst Krenz) (Kołobrzeg, 19 de març de 1937) és un antic polític alemany, considerat com el darrer líder comunista de la República Democràtica Alemanya (RDA) durant les revolucions de 1989, abans de la seva dissolució. Va succeir a Erich Honecker com a secretari general del governant Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED), però es va veure obligat a dimitir només unes setmanes més tard quan va caure el mur de Berlín.[1]
Al llarg de la seva carrera, Krenz va ocupar una sèrie de llocs destacats a la SED. Va ser diputat de Honecker des de 1984 fins que el va succeir el 1989 durant de les protestes contra el règim. Krenz no va tenir èxit en el seu intent de retenir el poder del règim comunista. El SED va renunciar al seu monopoli de poder unes setmanes després de la caiguda del mur de Berlín, i Krenz es va veure obligat a dimitir poc després. Va ser expulsat del partit successor del SED el 21 de gener de 1990.[2] L'any 2000, va ser condemnat a sis anys i mig de presó per homicidi involuntari pel seu paper en el règim comunista. Després de sortir de la presó el 2003, es va retirar a la petita ciutat de Dierhagen a Mecklenburg-Vorpommern. Va romandre en llibertat condicional fins al final de la seva condemna el 2006.[3]
- ↑ Moody, Oliver «East Germany's last dictator defends communist dream to the end». The Times [Berlin], 06-11-2019.
- ↑ The Rise and Fall of a Socialist Welfare State: The German Democratic Republic (1949–1990) and German Unification (1989–1994). Springer Science & Business Media, 15 November 2012, p. 23. ISBN 978-3-642-22528-4.
- ↑ Rosenberg, Steve. «Berlin Wall anniversary: The 'worst night of my life'». BBC News, 10-10-2019. [Consulta: 15 desembre 2019].